Prevenir enfermedades cuidando las encías

encías sanas

Tener una buena salud oral no solo nos sirve para mantener la boca sana. Se ha demostrado que hay una relación directa entre la salud oral y algunas enfermedades sistémicas.

Cáncer de colon: Existe una bactéria que puede desencadenar el cáncer de colon. Se ha observado en varios estudios que el aumento de enfermedad periodontal genera un aumento de la bacteria del cáncer de colon.

Diabetes: Tener una buena salud bucodental y periodontal previene la diabetes y previene su progresión. Las enfermedades periodontales afectan negativamente a la diabetes, perjudicando incluso el control de azúcar en sangre.

También hay relación entre el cuidado de la boca y la pulmonía, xerostomía, disfunción eréctil y enfermedades cardíacas

La salud bucodental afecta directamente a nuestra salud general, por eso es muy importante acudir a las revisiones anuales con el Odontologo.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Dents definitives amb mobilitat

cuidar la bocaHi ha patologies orals que no donen síntomes dolorosos i poden ser indetectables per la persona que ho pateix, però la manca de dolor no equival a manca de problema.

L’enfermetat periodontal, o la gingivitis poden comportar pèrdua óssea. Aquesta pèrdua inicial no es manifesta com a dolor i pot passar desapercebuda per una

persona no qualificada en el camp de la Odontologia.
Si no es tracta a temps, la pèrdua ossea s’accentua, les dents perden subjecció i per tant es comencen a moure.

La mobilitat de les dents definitives és un indicador d’enfermetat bucal avançada i cal posar-hi solució immediata.
D’una banda s’han de fer els tractaments necessàris per minimitzar o aturar la pèrdua óssea i per fer-ho cal tractar-ne la causa.
Per l’altra cal extreure les dents amb mobilitat ja que, en moure’s, faciliten l’acumulació de placa subgingival, que accentua encara més la pèrdua d’os, i pot causar infeccions que afectin a les dents adjacents i/o a tot l’organisme.

Quan es perden dents degut a la mobilitat és difícil reemplaçar-les per implants ja que hi ha molt poc os a la zona, però si s’ha arribat a produïr infecció apical, les possibilitats de poder reemplaçar les dents per alguna cosa que no sigui removible (de treure i posar), disminueixen dràsticament.

Aquestes dents amb mobilitat ja no són aptes per triturar aliments,  no fan cap funció a la boca i són un focus d’infecció. Per evitar riscos innecessàris cal extreure-les.

Per mantenir la salut de la boca és important mantenir una bona higiene oral, fer-se neteges professionals periòdiques i visitar a l’Odontòleg un cop a l’any, ja que el professional pot detectar aquestes enfermetats quan son inicials i donar-vos les pautes per evitar la pèrdua dental.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Ensenyar a prevenir les caries amb dibuixos animats

“Colgate” patrocina una serie de dibuixos animats didàctics sobre la salut bucal.

El Dr. Muelitas i la Dra. Sonrisas són dos conills odontòlegs que, amb l’ajuda dels seus pacients, han d’enderrocar al malvat Plàcula.

És una forma divertida i entretinguda d’aprendre què són les caries i com prevenir-les, quins aliments les causen, la importància de mantenir una bona higiene oral, i com raspallar-se correctament.

Amb una bona prevenció sols cal visitar l’odontopediatra per fer revisions anuals.

Publicat dins de Odontopediatria | Deixa un comentari

¿Que nos indican las llagas?

aftas bucales. dra arasaLas aftas (o llagas) son lesiones ulceradas benignas de la mucosa oral, que se inician con un enrojecimiento y luego sigue la ulcera blanca y dolorosa. El dolor que provocan es debido a la muerte y pérdida del tejido de la mucosa bucal, que se recupera al cabo de una o dos semanas sin dejar cicatriz.

Las aftas son un indicador de falta de salud, ya sea un problema de boca o una alteración en otra parte del organismo.
Las lesiones en la boca, cómo mordeduras, y la mala higiene oral producen aftas.
También aparecen aftas debido deficiencia de vitamina B, anemia, deficiencia de riboflamina, problemas digestivos, diversas enfermedades víricas, enfermedades bacterianas y también el estrés entre otros factores sistémicos.

Para tratar las aftas existen distintos productos de uso topico cómo clorhexidina, aloe vera o aciclovir entre otros, que se pueden adquirir en distintos formatos (colutorio, gel, espray…), o se puede enjuagar agua con sal o aplicar miel directamente sobre la lesión.

Sin embargo el tratamiento de las aftas está enfocado a aliviar el dolor y ayudar a cicatrizar la mucosa de la manera más rapida possible, y no trata la causa que provocó la lesión.

Aunque la lesión aftosa desaparezca, el problema causal permanece,  y si  no se trata el factor causal de las llagas, siempre vuelven a aparecer. Es muy importante consultar con el Odontologo y con el médico de cabecera para diagnosticar y tratar la causa y no sólo los síntomas.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Odontología Neurofocal

odontologiadiagramm1

La Odontología neurofocal es la rama de la odontología que entiende el sistema nervioso del cuerpo cómo un regulador integrador de todo el organismo.

Cuando existe una patología en un diente, el sistema nervioso se altera y puede manifestar esta alteración en otra parte del organismo. De esta manera la sobrecarga de las muelas del juicio puede afectar las vertebras C2 y C3 y provocar tensión en la columna, que si se prolonga produce dolor de cabeza.
Existen diferentes patologías dentales que pueden repercutir en el resto del organismo, las más frecuentes son alteracion de los cordales, los dientes endodonciados, las patologías pulpares y la enfermedad periodontal.

Los hermanos Ferdinand y Walter Huneke realizaron estudios sobre la relación de los dientes y el resto del organismo y observaron que el reuma o el lumbago pueden estar originados por caries en algunos dientes. La odontología neurofocal entiende la gran influencia de la dentadura sobre el estado de salud general del organismo, tanto psíquico cómo físico y actualmente la terapia neural de Huneke es un tratamiento de medicina alternativa con base cientifica que combina técnicas de homeopatía y alopatía

Sin embargo siempre es mejor la prevención. Para evitar problemas dentales y posibles dolores en otras partes del cuerpo es muy importante mantener una buena higiene oral y hacer revisiones odontológicas.

Publicat dins de Odontologia alternativa | Deixa un comentari

El Revelador de Placa ayuda a mantener tu salud

sonrisasPara tener una buena salud bucal es importante mantener la boca limpia, cepillarse después de cada comida y, sobretodo, cepillarse correctamente los dientes y la lengua.

Después del cepillado pueden quedar restos de comida acumulados, sobretodo cerca de la encía y entre los dientes, con los que las bacterias se alimentan y forman una película o biofilm llamado placa bacteriana.
La placa bacteriana produce inflamación de la encía y sangrado (gingivitis), que a largo plazo provoca pérdida óssea, pérdida dental, y caries, entre otros problemas.

El objetivo de una buena higiene bucal es eliminar la placa bacteriana y, consecuentemente, los efectos nocivos sobre los dientes, encías y el organismo, pero al ser la placa del mismo color que el diente, suele pasar desapercibida y lo que parece una boca limpia,  puede no serlo.

En el mercado existe el revelador de placa, un producto que colorea la placa, poniendo de manifiesto las zonas donde se encuentra situada.
Existen diferentes marcas comerciales de revelador de placa que se pueden comprar en farmácias, y suelen presentarse en dos formatos, liquido o en pastilla.
En ambos casos el revelador no hay que ingerirlo, hay que dejar que se mezcle con la saliva y vaya tiñendo los dientes, aunque se puede tragar la saliva con el producto, ya que no es perjudicial para el organismo.

Es recomendable usar el revelador de placa antes del cepillado nocturno, de este modo podemos ver dónde está la suciedad y podemos ver si la hemos eliminado correctamente con el cepillo e hilo dental, ya que mientras quede coloración en los dientes sigue habiendo placa bacteriana acumulada.

Usar el revelador de placa una vez por semana garantiza una mejora en la higiene oral y una reducción de problemas bucales.

Con un buen cepillado, una higiene profesional anual y revisiones periódicas al odontólogo podemos prevenir muchas enfermedades orales.

Publicat dins de Odontologia alternativa | Deixa un comentari

Per netejar un xumet, el millor és la saliva dels pares?

recomendaciones-sobre-uso-del-chupeteDimecres va sortir una notícia a “El Periodico” resumint el resultat d’una investigació sobre les bactèries protectores que es transmeten, de pares a fills,  a través de la saliva.
En aquest estudi, realitzat per microbiòlegs i biomèdics però cap odontopediatra, es conclou que els nens a qui els han netejat el xumet amb la saliva dels pares tenen menys possibilitat de patir asma i al.lèrgies.

Aquest estudi s’ha realitzat amb nadons de 4 a 6 mesos, edat en la que encara no tenen dents a la boca, per la qual cosa no han observat les conseqüències negatives que comporta la transmissió salival de pares a fills:
caries, inflamació de genives i, amb el temps fins i tot pèrdua òssea.

Quan naixem ho fem amb la boca sense bactèries nocives, i els microorganismes que provoquen la caries passen de la nostra boca a la dels nostres fills, igual que les bactèries que provoquen gingivitis i periodontitis.

Encara que el contagi es produeixi quan l’infant encara no té dents, les bactèries d’un adult són molt més resistents que les defenses d’un nadó, de manera que romanen a la boca, ja que el contagi ja s’ha produït, i es manifesten quan erupcionen les dents.
A més a més les dents de llet són menys resistents a la caries que les dents definitives i per tant la caries prolifera més depressa.

Diversos estudis odontològics han demostrat que a través de la saliva es transmeten 10 vegades més bacteries nocives que bactèries immunitàries.
Algunes dels microorganismes nocius que es transmeten a través de la saliva, de pares a fills sónActinobacillus actinomycetemcomitansPorphyromonas gingivalis , Bacteroides forsythus, streptococcus mutans.

Per tal de prevenir les enfermetats orals dels nostres fills és important evitar el contagi a través de la saliva, és a dir, evitar compartir coberts, gots, i no netejar mai el xumet amb la saliva dels pares.

Evitant el contagi, i amb revisions periòdiques a l’odontopediatra, podem garantir la bona salut oral dels nostres fills.

Publicat dins de Odontopediatria | Deixa un comentari

El poder de la Publicidad

El Listerine® tiene su origen en el 1834 cuando el Dr. Joseph Lister desarrolló una técnica antiséptica en cirugía.

En esa época los pacientes de cirugías, debido a las malas condiciones higiénicas, morían de gangrena, y el Dr. Lister empezó a utilizar Fenol (o ácido carbólico, que se usaba para evitar el edor del estiercol) para evitar la putrefacción de las heridas, limpiando la piel, los vendajes y el intrumental. Sin embargo el Fenol era muy agresivo y en 1879 el Dr. Lawrence y  el Dr.Bach crearon un antiséptico líquido que no provocava irritación cutánea, al que llamaron “Listerine”.

listerine-1924-bottle3El “Listerine” se usaba en quirófanos y debido al éxito de este producto, Lambert, farmacéutico y proveedor de Lawrence y Bach, registró a su nombre la formula química del Listerine® y el nombre comercial.

Para aumentar las ventas del Listerine®, Lambert creó un packagin práctico y moderno, envasando el líquido en una botella de cristal transparente, y en 1895 empezó a comercializarlo también entre los dentistas, como antiséptico previo a una extracción.

Pocos años después se le ocurrió venderlo entre los profesionales de la salud cómo cura para las picaduras de insectos y los hongos de los pies. Y no fue hasta el 1914 que Listerine® empezó a venderse también entre los consumidores, y aumentaron los beneficios.

Fue entonces cuando decidió comercializarlo entre la población, encargó una campaña para venderlo cómo líquido para fregar. Las ventas aumentaron, pero no suficiente, pues la población no consideraba indispensable tener el suelo desinfectado. Más tarde intentó mentalizar a los consumidores que debían desinfectarse las manos para tener una buena salud, y que además era bueno usar Listerine® en las heridas para prevenir las infecciones.

lmw-ad-cuts-and-scrapes

listerine_infection

Sin embargo la Mercromina® (inventada en 1917 y perfeccionada en 1927) tuvo más éxito.

Durante ocho años Listerine® fue comercializado cómo producto para el pelo, para la higiene íntima de la mujer, desodoroante, cómo estringente, cómo after shave e incluso cómo medicamento para los resfriados.

listerine_dandruff 3993953398_1281a85860_z
MCC4_654 med_listerine_shave

En 1976, la Comisión Federal de Comercio dictaminó que estas afirmaciones eran engañosas y que Listerine® no era eficaz para aliviar los resfriados ni prevenirlos.

Finalmente Lambert consiguió vender el antiséptico cómo enjuague para disimular el mal aliento, mediante campañas publicitarias que tuvieron gran acogida en los Estados Unidos: “La halitosis te hace impopular”

listerine-ad4

La trayectoria de éste producto demuestra el poder de la comunicación y la publicidad en nuestra sociedad ya que un producto que se ha comercializado cómo antiséptico para operatoria-fregasuelos-cura heridas-detergente de pelo-desodorante-astringente-aftershave, actualmente se consume, y mucho, cómo enjuague bucal.

Éste antiséptico destruye más del 80% de las bacterias de la boca, ya sean necesarias o patógenas. Antes de escoger y comprar un enjuague bucal es imprescindible consultar al Odontólogo.

imatge | Posted on by | Deixa un comentari

Què son les dents dèbils?

Les dents de llet es formen durant l’embaràs i surten entorn dels 6 mesos, les definitives es comencen a formar quan som nadons i erupcionen (surten) entorn dels 6 anys. És un llarg període de temps durant el qual el desenvolupament dental es pot veure afectat i influït per diverses causes, com hereditaries, traumatismes localitzats i/o factors sistèmics.

Aquests trastorns de desenvolupament es manifesten a les dents amb canvis de color de
l’esmalt o canvis de qualitat o quantitat de teixit dentari, i poden afectar a una o varies dents.
En condiciones fisiològiques l’esmalt madur recobreix la zona de les dents exposada a l’ambient de la cavitat oral i quan pateix una alteració durant el desenvolupament es debilita.

Quan una o varies dents tenen l’esmalt debilitat parlem d’hipoplasia, hipocalcificaió o hipomaduració. Aquestes alteracions poden variar des d’un curt retard en el ritme de creixement dental, fins la mort d’un conjunt cel.lular i la conseqüent debilitació de les dents afectades que comporta més risc de caries.

És sobretot en la dentició permanent en que s’observen més trastorns de desenvolupament de l’esmalt, però en la dentició temporal ja apareixen els primers signes clínics. En ocasions es pot observar un patró de l’esmalt alterat en les “dents de llet”,  que indica una debilitació de l’esmalt en la futura dentició permanent.

A mesura que aquestes dents entren en contacte amb els aliments, van perdent l’esmalt per efecte d’atricció, aleshores s’observen unes dents de color més groguenc i amb molta sensibilitat ja que estan desprotegides. Els queixals dels 6 anys són els que més pateixen d’atricció ja que són els primers en erupcionar i quan això passa, les bactèries de la caries no troben gaire resistència per fer-hi cavitats fins al nervi.

Per prevenir el desgast de l’esmalt en les dents definitives és important realitzar una visita a l’Odontopediatra abans dels 5 anys per tal de realitzar un diagnòstic precoç i valorar si hi ha trastorns en el desenvolupament i maduració de l’esmalt.

Publicat dins de Odontopediatria | Deixa un comentari

Dificultat per pronunciar fonemes?

Des de ben petits aprenem a comunicar-nos, i a mesura que creixem aprenem a utilitzar el llenguatge verbal. Fins als 4 anys és habitual tenir dificultat amb alguns fonemes com la R o la S, però a partir d’aquesta edat si hi ha una mala pronunciació és necessari buscar-ne la causa.

Hi ha moltes possibles causes, entre elles els trastorns a la boca (que afecten dents, llavis, llengua i ossos), i s’anomenen disglòssia. Tots els problemes de disglòssia els diagnostica l’Odontopediatra i aplica les mesures necessàries per eliminar l’alteració funcional que les causa.

La falta d’oclusió dental, el paladar elevat -que pot ser degut a la respiració oral-, les alteracions provocades per la succió digital o la malposició dental són causes d’alteració del llenguatge que poden corretgir-se mitjançant tractament odontològic.
Un problema de malposició dental o de desenvolupament esquelètic també pot comportar problemes de pronunciació.

Una alteració en el frenet labial sol comportar que el nen o nena pronunciï malament els fonemes bilabials (B, M), o ho pronuncii bé però ho faci interposant el llavi entre les dents en comptes d’ajuntar els dos llavis entre ells. A més a més, en l’alteració del frenet labial els incisius centrals (les “pales”) solen estar separades i això també pot provocar un xiulet a l’hora de pronunciar la S.

Tenir el frenet lingual curt dificulta la pronunciació de fonemes palatals com la R o la N, i pot afectar també la pronunciació correcte de fonemes alveolars (S, L). En ocasions, per lograr una correcta pronunciació,  la canalla aprèn a fer el so mitjançant la col.locació incorrecta de la llengua.

Corretgint l’alteració en el frenet labial o lingual, l’Odontopediatra permet que el llavi o la llengua tinguin la mobilitat suficient com per poder pronunciar correctament.

La disglòssia és una de les principals causes d’alteració fonètica i estan relacionades amb altres dificultats funcionals com la deglució i la respiració. 

Per tal de discernir si l’alteració del llenguatge dels nostres fills i filles és disglòssia o no, és recomanable visitar a l’Odontopediatra.

Publicat dins de Odontopediatria | Deixa un comentari

Enforteix les dents fes-les resistents a la caries

La caries es forma degut a que les bactèries disminueixen el pH de la boca de manera que la capa superficial, l’esmalt, es desmineralitza i “s’estova”, facilitant l’entrada d’aquestes bactèries a les capes internes de la dent.

Quan les dents permanents erupcionen tenen un esmalt dèbil, format principalment de ions carbonat i magnesi, que són poc resistents a la disminució del pH.

Els col·lutoris de fluor (fluor tòpic) són una bona prevenció contra la caries ja que enforteixen l’esmalt.

El fluor tòpic afavoreix la maduració i remineralització de l’esmalt un cop la dent ha erupcionat, i confereix resistència a la desmineralització. D’aquesta manera les bactèries no poden penetrar a la capa interna de la dent formant-hi caries.

Remineralització de l’esmalt: Un cop les dents han erupcionat, els minerals de l’esmalt de cada dent estan subjectes a interaccions amb la saliva i la placa, i cada vegada que mengem i disminueix el pH els cristalls de la superfície de la dent es dissolen i es reestructuren mesclant-se i formant-ne de nous.

Resistència de l’esmalt: La resistència de l’esmalt es logra mitjançant cristalls d’hidroxiapatita, fluorapatita i fluorhidroxiapatita, que es formen amb la unió dels ions calci, fosfat i fluor.

Maduració de l’esmalt: Els ions carbonat i magnesi que hi ha a l’esmalt es reemplacen, quan es remineralitzen, per ions calci, fosfat i fluor, formant un esmalt més madur.

Els col·lutoris de fluor actuen sobre la dent per dues vies diferents.
D’una banda alguns ions fluor s’uneixen a la placa bacteriana que envolta les dents i quan les bactèries generen àcid, el fluor es desplaça cap a l’esmalt de la dent juntament amb l’àcid i s’uneix a l’esmalt formant els cristalls que li donen resistència.

D’altra banda el col·lutori de fluor genera un reservori de fluorur de càlci a la capa de la dent que hi ha sota l’esmalt. Quan les bactèries disminueixen el pH, el fluorur de calci del reservori es dissol en ions fluor i ions calci, que es desplacen fins a l’esmalt i es reestructuren formant els cristalls de fluorapatita i fluorhidroxiapatita.

Utilitzar col·lutoris de fluor a partir dels 6 anys protegeix les dents permanents de l’acció àcida de les bactèries, però cal anar amb cura de no superar la quantitat màxima de fluor recomanada ja que un excés pot provocar toxicitat i/o fluorosis. Cal
tenir en compte la concentració de fluor de cada col·lutori.

És important consultar a l’Odontòleg per valorar la quantitat de fluor adequat en cada cas particular i poder protegir així les dents contra la caries.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Alvocat, una deliciosa manera de prevenir el càncer oral

El càncer és una malaltia on un grup de cèl.llules pròpies de l’organisme desenvolupen un creixement descontrolat, destrueixen els teixits adjacents i en ocasions hi ha metàstasi.

El càncer oral és una enfermetat relacionada amb l’edat on el 98% de les persones que el pateixen tenen més de 40 anys. Es desconeix una causa específica del càncer ja que la etiologia de la malignització és complexa i multifactorial, però hi ha molts factors que el propicien (tabac, alcohol, infeccions, malnutrició, mala higiene oral..). El tractament consisteix en l’extirpació quirúrgica del tumor (si es diagnostica a temps), radioteràpia o quimioteràpia, però el càncer oral es pot prevenir.

Per prevenir el càncer oral cal minimitzar els factors de risc com el tabac o l’alcohol, i mantenir una bona higiene oral i, segons els estudis de Steven M. D’Ambrosio i el seu equip de recerca del Centre Integral del Càncer de l’Estat d’Ohio, es pot prevenir consumint alvocat.

Segons aquests estudis, l’alvocat aporta uns nutrients que aturen el creixement de les cèl.lules precanceroses o les maten, evitant així la reproducció descontrolada que finalitza en càncer oral.

L’efecte protector de l’alvocat s’atribueix als alts nivells de fitonutrients que conté. Són uns compostos de la planta que, entre altres coses, augmenten l’oxigen a nivells intolerats per les cèl.lules precanceroses i en provoquen l’apoptosis (mort cel.lular), sense afectar a la resta de cèl.lules del nostre organisme.
Els components individuals de l’alvocat, com la vitamina C, vitamina E o fibra entre altres, per si sols no tenen efecte sobre les cèl.lules cancerígenes, però combinats impedeixen la formació del càncer.

Aquests estudis suggereixen que els fitonutrients de l’alvocat poden oferir una estratègia avantatjosa en la prevenció del càncer oral.

Els estudis preliminars s’han realitzat amb alvocats Hass, que són els més comuns a Ohio, i tot i que no s’han fet estudis amb els altres tipus d’alvocat, els científics creuen que podrien tenir els mateixos efectes sobre l’organisme.

Per una bona prevenció del cancer oral és recomanable mantenir una bona higiene oral, menjar alvocat 1 cop a la setmana i visitar periòdicament al dentista.

Publicat dins de Odontologia alternativa | Deixa un comentari

“Matar el nervi” en una dent de llet?

Les dents de llet, així com les definitives, tenen la part visible i la part no visible.
La part no visible són les arrels, que mantenen la dent ancorada amb l’os, evitant-ne la pèrdua, i dins les arrels hi ha els nervis i vasos sanguinis, que aporten nutrients a les dents i els proporcionen sensibilitat.

Recentment alguns pares m’han comentat que creien que les dents de llet no tenen ni arrels ni nervis, per tant un tractament de conductes (conegut com endodòncia o “matar el nervi”) no és necessari, però de la mateixa manera que una caries en dent definitiva, si creix, pot afectar al nervi, una caries gran en una dent de llet també. En aquests casos, el tractament ideal és netejar les bactèries que hi ha dins el nervi per evitar-ne la propagació i el contagi a la dent definitiva que s’està formant a sota.

És important tenir en compte que les dents de llet, tot i que cauran, durant anys són les úniques dents que els menuts tenen per menjar, i per tant cal cuidar-les tant com les definitives. A més a més, una dent de llet infectada que no rebi tractament és un canal de contagi per la dent definitiva que s’està formant, per això és imprescindible tenir-ne cura.

Les caries es formen degut a la combinació de tres factors: bactèries (que s’encomanen a traves de la saliva), aliment (restes de menjar i líquids a la boca) i dents, per això des del moment en que erupcionen les primeres dents hi ha risc de caries.

Tenint en compte que les dents comencen a sortir a partir dels 6 mesos, si no es manté una bona higiene oral, és normal que en menys d’un any les caries creixin prou com per afectar el nervi. Per tant, una criatura de 3 o 4 anys pot necessitar un tractament de conductes si no se li ha netejat bé la boca durant aquest temps.

Per evitar el tractament de conductes en una dent de llet és important mantenir una bona higiene oral dels nostres fills i filles, i dur-los a visites anuals des de l’erupció de la primera dent.

Publicat dins de Odontopediatria | Deixa un comentari

Prendre 15 minuts de Sol al dia pot evitar la pèrdua dental

Les dents es mantenen en boca gràcies a la seva unió amb l’os, i quan hi ha pèrdua ossea les dents perden suport i acaven caient.

La pèrdua ossea a la boca es pot produir per diversos factors, però el més habitual és degut a l’acúmul de placa bacteriana que danya les genives, aquestes es retrauen per falta de defenses al sistema immunitari, i l’os perd protecció i es retrau deixant les dents sense suport.
Aquesta pèrdua ossea i gingival (enfermetat periodontal) comporta mobilitat dental a llarg termini, un allargament aparent de les dents, sensibilitat dental i la pèrdua de les dents.

Per evitar-ho és important tenir cura de la boca, evitar l’acumulació de placa bacteriana, i prendre 15 minuts de Sol diaris.

El Sol és una font molt important de vitamina D, que és la vitamina que regula l’absorció del calci als ossos, regula els nivells de fòsfor a la sang, i reforça el nostre sistema immunitari.
Amb una bona absorció del calci hi ha menys pèrdua óssea, i gràcies a les nostres defenses, les bactèries de la placa no provoquen la retracció gingival.

S’han realitzat diversos estudis que demostren la relació entre la vitamina D i l’enfermetat periodontal, i s’ha demostrat que la vitamina D activa i reforça l’activitat immunitària innata contra l’enfermetat periodontal, i reforça els ossos dels maxil·lars.

Per una boca sana i dentada és necessària una higiene professional anual i prendre 15 minuts de Sol al dia.

Publicat dins de Odontologia alternativa | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Implant o dent?

Avui en dia els implants són l’alternativa més adient per reemplaçar una dent absent o varies. Quan es perd una dent l’os ja no té on agafar-se i es va perdent molt despresa, i aquesta pèrdua afecta les dents dels costats, de manera que col·locar un implant endarrereix la pèrdua òssia, però això no significa que l’implant sigui més adient que una dent.

En ocasions les lesions de caries afecten tant la dent que el tractament necessari és laboriós i costós, i per aquest motiu hi ha gent que prefereix perdre la dent i col.locar-se un implant, però la millor opció sempre és aquella que conserva la pròpia dent.

Les dents estan unides a l’os per un lligament, com un seguit de cordes que agafen la dent i la lliguen amb l’os, que transforma les forces de compressió de la dent en forces de tracció a l’os.
Aquestes forces de tracció estimulen les cèl.lules òssies a créixer, i per tant cada vegada que masteguem amb les dents naturals formem os entorn de la dent.

Els implants s’enrosquen dins l’os per contacte directe, sense cap lligament enmig, i les forces de compressió que rep l’implant es transmeten de forma directa com a forces de compressió a l’os. D’aquesta manera no s’estimula el creixement ossi i amb els anys l’os que envolta un implant es perd abans que el de la dent.

D’altra banda els problemes dentals són progressius, comencen lleus i es poden agreujar amb el temps si no se’n té cura i no es tracten, però els problemes amb els implants són del “tot o re”. Si hom no té cura dels implants la pèrdua òssia s’accelera, i sense un bon suport ossi l’implant cau.

Tot i que els implants són la millor alternativa quan falta una dent o varies, sempre és millor fer tots aquells tractaments que prolonguen el manteniment de les nostres pròpies dents.

Per mantenir una boca sana és important tenir una bona higiene oral i visitar regularment a l’odontòleg.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Cuidar la boca per no patir pneumònia

La pneumònia és  una patologia inflamatòria dels pulmons. D’acord amb l’etiologia es classifica en primària i secundària, i poden ser causades per bactèries, virus, fongs, al·lèrgies, trastorns circulatoris, lesions dels bronquis, inflamacions tòxiques i superinefeccions bacterianes.

La pneumònia bacteriana afecta més a l’esdat adulta, i les bactèries causals solen ser estreptococs, pneumococs i estafilococs, entre altres.
A la boca hi ha més de cent tipus de bactèries diferents, i una de les predominants és l’estreptococs mutans, que es transmet per contacte salival.

Segons un estudi del Dr. Samit Joshi, s’ha demostrat que hi ha una relació directa entre la mala higiene oral i la predisposició a la pneumònia, ja que les bactèries s’alimenten de les restes de menjar que no s’ha eliminat, evolucionen i creixen afectant diferents òrgans, entre ells els pulmons.

L’estreptococs és la bacteria predominant en la formació de caries, i és possible eliminar-la (i reduir el risc de caries) consumint mel d’abella natural. D’aquesta manera reduïm la possibilitat de patir pneumònia bacteriana.

El Dr. Joshi ha observat que mitjançant una bona higiene oral, i no tant sols eliminant l’estrepcotocs, es redueix considerablement el risc de patir pneumònia, ja que eliminem el substrat pel desenvolupament de les bactèries.

Prenent una cullerada sopera de mèl al dia (sense dissoldre en cap substància) i mitjançant un bon raspallat dental i de la llengua, l’ús del fil dental i, si és precís, l’ús d’un col·lutori adequat, podem reduir considerablement el risc de patir pneumònia.

Publicat dins de Odontologia alternativa | Deixa un comentari

La caries del biberó, com prevenir-la

Als 6 mesos és quan s’acostuma a treure el pit i introduïr el biberó, i és també quan surten les primeres dents. Com que molts bebés estan acostumats a adormir-se mamant, se’ls deixa el biberó fins que s’adormen, però aixó comporta un increment del risc de caries de primera infància, també anomenada “caries del biberó”.

La llet de biberó i els sucs tenen edulcorants cariogènics i un contacte prolongat amb les dents, com el que es produeix quan el bebè s’adorm amb el biberó a la boca, incrementa el risc de caries.

A més a més durant el son la salivació disminueix, i en conseqüència disminueix l’autoclisis (neteja de les dents per part de la saliva) i la protecció dental enfront de les caries.
També es produeix una disminució de la velocitat de deglució i els líquids del biberó s’estanquen, incrementant així el contacte dels sucres amb les dents i augmentant la desmineralització de l’esmalt, fent les dents més susceptibles a la caries.

Com que a aquesta edat no saben glopejar ni escopir hi ha una tendència errònia general a pensar que no s’ha de netejar les dents dels nostres fills i filles, i alguns pares i mares m’han preguntat a partir de quina edat els han de començar a respallar les dents. Se’ls han de netejar les dents, sense dentifrici, des del moment en que estan en boca per prevenir l’aparició de la caries “del biberó”.

Per evitar les caries de primera infància és important netejar les dents després dels àpats,  no deixar que s’adormin amb el biberó a la boca, i fer controls periòdics amb l’Odontopediatra.

 

Publicat dins de Odontopediatria | Deixa un comentari

Els queixals del seny afecten la salut

A mesura que l’ésser humà evoluciona, la boca es fa més petita, i els queixals del seny surten amb poc espai, cosa que porta a les arrels a adoptar formes estranyes i diferents, sovint corbes i agrupades, que dificulten el tractament en cas necessari.

Els queixals del seny, a més a més, poden pressionar el nervi que hi ha a sota provocant problemes a altres parts de l’organisme.

En un estudi realitzat pel Dr. Adler a 200 persones, es va demostrar que els queixals del seny poden ser l’origen d’enfermetats a altres parts de l’organisme que no tenen cap relació aparent amb la boca.

Una sobrecàrrega dels queixals del seny afecta les vertebres C2 i C3, que estan en relació directa amb el nervi de la mandíbula, i provoca tensió a la columna. Si aquesta tensió augmenta sol generar mal de cap i mal a l’esquena.
El Dr. Adler va relacionar també l’afectació dels queixals del seny amb alguns tipus d’al·lèrgia. Actualment es calcula que a Espanya hi ha un 20% de la població amb al·lèrgia, tot i així alguns dels afectats no han estat diagnosticats i ni tant sols ho saben ja que els síntomes poden confondre’s fàcilment amb els d’un encostipat comú. Segons els estudis del Dr. Adler un 15% d’aquests casos podrien solucionar-se amb l’extracció dels queixals del seny.

Degut a la ubicació endarrerida dels queixals del seny, és difícil la neteja amb el raspall, la qual cosa incrementa el risc de caries. Quan hi ha lesió a un d’aquests queixals el tractament per part del professional és dificultosa per la falta de visibilitat i accés, i si la caries afecta el nervi resulta extremadament complicat i arriscat “matar el nervi”.
Per aquest motiu, en cas de lesió al queixal del seny, és recomanable l’extracció.

Una vida saludable no passa tant sols per alimentar-se bé i practicar exercici, la Organització mundial de la salut (OMS) defineix la salut com un esta complet de benestar físic, mental i social, no tant sols l’absència d’afeccions o enfermetats.

Per lograr-ho és important mantenir una bona salut oral, mitjançant una bona higiene de totes les dents, i visitant a l’Odontòleg.

Publicat dins de Odontologia alternativa | Deixa un comentari

El efecto de los piercings en la boca

Los piercings en la boca conllevan muchos problemas, y la mayoría no se solucionan facilmente.

Dependiendo de la ubicación del piercing producen unos problemas u otros, pero ya sean en labios o lengua, retienen comida y dificultan la limpieza de la zona, promoviendo la acumulación de bacterias.

Estas bacterias crecen y se reproducen, y desprenden unas sustancias que provocan halitosis (mal aliento). Se introducen en el agujero dónde está el piercing y pueden provocar dolor, inflamación, sangrado, e infecciones.

Este problema se puede minimizar mediante una higiene extrema tanto del piercing como de dientes, encías y lengua, sin embargo la acumulación de bacterias dentro del agujero permanece intacta independientemente del uso de enjuague.

Las bacterias además disminuyen el pH de la boca, incrementando el riesgo de caries, ya que el s. mutans es más activo en pH ácido, y los dientes tienden a erosionarse con más facilidad.

Un enjuague de fluor diario puede retrasar la aparición de caries y la erosión de los dientes,  sin embargo no lo evita.

El piercing en la lengua puede dañar glándulas salivales, disminuyendo la cantidad de saliva de la boca, que conlleva un incremento del riesgo de caries, y puede afectar al sentido del gusto.
Durante la masticación también genera problemas ya que algunas bacterias impactadas en el piercing se mezclan con la comida y se ingieren, llevándolas al estómago y de ahí al resto del organismo. Esto disminuye las defensas del cuerpo ante cualquier infección o virus externo.

La limpieza y desinfección del piercing (fuera de la boca) después de cada comida y bebida ayuda a reducir la cantidad de bacterias que penetran al organismo por ingestión.

Los piercings de labio rozan continuamente las encías. Este contacto provoca desgaste, llagas y pérdida de la encía, y la consecuente pérdida del hueso y del diente, provocando los mismos signos y síntomas que la periodontitis.
El contacto de estos piercings con el diente provoca erosión en la zona dando sensibilidad y caries, y puede llegar al astillamiento o la fractura dental.

El efecto de los piercings por contacto directo es inevitable y su única solución es la eliminación del piercing y el tratamiento de la lesión que haya provocado.

Los piercings en la boca comportan consecuencias a nivel oral y al resto del organismo de difícil solución. Las revisiones regulares al Odontólogo son muy importantes para poder prevenir y detectar a tiempo estas lesiones.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Detecta’ls-hi les caries a temps

Tenir caries no és agradable a cap edat, i per aixó tots ens preocupem d’observar si els menuts tenen caries i dur-los a l’Odontopediatra tan bon punt en detectem una.

Però veure les dents amb bona il.luminació i des de tots els angles possibles no és plausible sense l’instrumental adequat, i diagnosticar una caries no és senzill, requereix coneixement i hàbit, doncs hi ha lesions carioses que poden passar desapercebudes per l’ull inexpert.

Hi ha caries que ombregen de negre la dent, d’altres tenyeixen de marró la superfície, i en les dents temporals (de llet) és més freqüent que les caries es manifestin com una taca blanca en un punt de la dent.

Les caries de la canalla sempre són urgents de tractar ja que la lesió progressa ràpidament i pot arribar al nervi amb més facilitat que en els adults. Les dents temporals són més “toves” que les permanents (les d’adult), i un cop les bactèries de la caries han penetrat a la dent, la lesió progressa ràpidament.  D’altra banda les dents temporals són més petites i hi ha menys tram entre la superfície i la polpa dental, per tant, a mateix tamany de caries en una dent adulta i una “de llet”, la segona sempre estarà més propera al nervi.

A mesura que la caries progressa, la dent pateix diversos canvis. Primer es desvitalitza una zona de la capa superficial de la dent (esmalt) i aquesta mostra una coloració més blanquinosa en aquell punt. Després la lesió s’estén per l’interior, a ritmes diferents per a cada nen i nena, estovant la dent, i quan ja hi ha molt teixit estovat o bé quan la caries arriba a la polpa, les forces de masticació poden fracturar la zona desvitalitzada de l’esmalt.

És aleshores quan s’observa un forat a la dent.

En aquest punt la caries ja és molt extensa i la lesió no trigarà a afectar el nervi que, sense el tractament adequat, pot causar danys a la dent permanent que creix a sota.

Detectar les caries en dents temporals no és senzill, tant per la dificultat d’observació com per la falta d’hàbit, però detectar-les quan la lesió és petita disminueix riscos i redueix el temps de tractament i el dolor dels nostres fills i filles.

Amb una revisió anual a l’Odontopediatra podem minimitzar els seus problemes de boca.

Publicat dins de Odontopediatria | Deixa un comentari

¿Por qué quitarse la prótesis para dormir?

La prótesis dental removible sobre encía es un aparato “de quita y pon” que sustituye los dientes ausentes apoyándose en la encía y el hueso de la boca.

Algunas prótesis se apoyan sobre dientes y encía, y otras sólo se apoyan sobe la encía, pero en ambos casos la encía y el hueso son estructuras de soporte de las prótesis, y se ven afectadas por ello.

Dormir sin la prótesis descansa el hueso y la encía, y evita daños.

Efecto de la prótesis sobre la encía:

Para crear una buena sujeción y estética de la prótesis es necesario añadir encía artificial, que cubre la encía natural.
La presión de la prótesis en la encía disminuye el riego sanguíneo; el contacto constante de la encía con el material artificial puede producir irritación; y el roce puede producir llagas.
Al tener la prótesis día y noche puesta se minimiza el contacto de la encía con la saliva, su oxigenación, y el riego sanguíneo, reduciendo la capacidad natural de curación de la encía.

Mientras dormimos la cantidad de saliva que se genera en la boca se reduce, y al dormir con la prótesis la encía se seca, aumentando las posibilidades de irritación y dificultando la adhesión de la prótesis.

Dormir con la prótesis puesta disminuye la adhesión y predispone la encía a sufrir lesiones.

Efecto de la prótesis sobre el hueso:

Cuando masticamos con los dientes naturales se generan unas fuerzas de tracción en el hueso que inducen su formación, pero las prótesis provocan fuerzas de compresión, lo que acelera la pérdida natural del hueso, y empeora la sujeción de la prótesis.

Mientras dormimos no controlamos la fuerza con la que cerramos la boca, la apretamos o rascamos los dientes, ni controlamos el tiempo invertido en ello, y la presión constante que hacemos por la noche provoca más pérdida de hueso que la masticación (apretar y aflojar).

Dormir con la prótesis puesta acelera la pérdida de hueso.

Para una buena sujeción de la prótesis y una buena salud bucal es importante dejar “descansar” el hueso y la encía durante el sueño.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Alga Clorella para la toxicidad de las amalgamas

El alga clorella es el ser unicelular con el mayor porcentaje de clorofila del planeta, y tiene efectos variados y positivos para nuestro organismo.
Fue descubierta en 1890 por el microbiólogo holandés M.W. Beijernick, y desde 1970 los científicos japoneses han utilizado esta alga para acelerar la evacuación de metales pesados como el mercurio -efecto quelante-, del organismo de sus pacientes.

El mercurio es el componente tóxico de los empastes de plata, o amalgamas, y libera durante la colocación del empaste o la remoción de éste.
Por esto es recomendable tomar alga clorella antes de cambiar el empaste de plata y unos días después de la visita.

Este efecto quelante se atribuye, por un lado, a la clorofila que contiene y, por otro, a la singular estructura de su membrana celular que logra absorber y almacenar el elemento tóxico para después eliminarlo del cuerpo a través de las heces.

El alga clorel•la, además, ayuda a nuestro sistema de defensa natural reforzando nuestro sistema inmunológico, y a cicatritzar las heridas cutáneas. También desintoxica el hígado, los intestinos y la sangre, y es antioxidante. Contiene aminoácidos y vitaminas, y un pigmento natural que protege los ojos de la formación de cataratas.

Hay opiniones muy variadas respecto la capacidad quelante del alga, pero los estudios científicos confirman las otras propiedades, y diversos experimentos demuestran los beneficios del alga para el organismo.

El alga clorella ayuda a la desintoxicación del organismo, y se puede comprar en herbolarios en forma de comprimidos o cápsulas, pero es recomendable no automedicarse ni sobrepasar la dosis recomendada por el dentista.

Publicat dins de Odontologia alternativa | Deixa un comentari

Sorolls en obrir i tancar la boca? Et podem ajudar

L’articulació de la boca, de la mandíbula, està vora l’orella i una afectació de l’articulació es pot manifestar amb dolor d’oïda i mal de cap, o amb sorolls en obrir i tancar la boca.

L’afectació de l’articulació pot ser unilateral, tant sols a un costat, o bilateral, i pot ser deguda a diversos factors com l’estat de les dents, els traumatismes o l’estrès.

Pensem en l’articulació de la boca com si fos el genoll, l’estrès pot fer que tinguem les cames més tenses, amb els músculs rígids, o que no parem de moure-les, i el genoll se’n pot ressentir.
A la boca l’estrès augmenta l’activitat muscular incrementant la força que fa el múscul sobre l’articulació i la sobre tensa provocant danys.

Les dents cariades, amb mobilitat o mal estat poden modificar la oclusió (la manera de tancar la boca) i, degut a la molèstia que provoquen aquestes dents, canviem els moviments de masticació. Aquests dos factors obliguen l’articulació de la boca a col·locar-se en una posició forçada i provoquen danys.

Una lesió a l’articulació de la boca no causa alteracions significatives en el dia a dia i triga més temps que altres a convertir-se en lesió greu, per aixó hi ha tendència a no donar-li importància, però quan la lesió evoluciona de lleu a greu té dues conseqüències: impossibilitat d’obrir la boca o impossibilitat de tancar-la, i dolor; i el tractament requereix operació.

Si es detecta aquesta alteració a temps podem evitar que s’agreugi mitjançant un protector dental, l’equivalent a una genollera. Aquest protector s’anomena fèrula de descàrrega, i el seu efecte varia en funció de la forma, gruix i material del qual estigui fabricada.
La funció de la fèrula és promoure la salut de l’articulació de la boca, separant les dents i alleugerant els músculs per tal que l’articulació es recol.loqui correctament en una posició no forçada.

És important tenir en compte els petits sorolls de la mandíbula o els dolors d’oïda, per petits que siguin, per tal que l’Odontòleg pugui evitar que la lesió s’agreugi, i cal tenir cura de les dents per eliminar una de les causes que provoquen la lesió i reduir, així, el risc d’aparició.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Parlem en positiu

La por de la canalla a l’Odontopediatra sol ser deguda a diverses causes, però hi ha trucs que ajuden a evitar que n’agafin.

1. Realitzar la primera visita a l’Odontopediatra quan el o la filla no tingui cap molèstia a la boca. D’aquesta manera evitem que associïn l’Odontòleg amb el dolor i ajudem a que aprenguin la importància de tenir cura de la boca.

2. Evitar transmetre por o intranquil.litat a la canalla.
De petits perceben molt l’angoixa dels pares i mares enfront d’una situació, i es posen en estat d’alerta. És recomanable que qui els acompanyi a la consulta sigui l’adult que menys s’angoixi al dentista.

3. Intentar donar el mínim d’explicacions possibles.
En les experiències que els adults considerem que poden ser negatives per la canalla, en un intent de pal·liar la situació, donem molta explicació, i en canvi en aquelles en què sabem que poden ser gratificants –com anar a la platja o a la neu- tendim a no donar tants detalls. Els fills, que estan molt més pendents d’aquest matisos que els adults, de seguida ho perceben i es posen en tensió.

4. Explicar les coses en positiu.
Quan duem la quitxalla per primera vegada a la platja o a la neu no els expliquem que no hi ha taurons, que no els passarà re, que no es cremaran, o que no es preocupin perquè no es quedaran enfonsats a la neu. Si ho féssim segur que no voldrien sortir de casa.
Amb la visita a l’Odontopediatra passa el mateix, cal intentar explicar que el o la Doctora mirarà la boca, o que li farà unes fotografies de les dents –radiografies-, que l’asseurà a una cadira que puja i baixa i s’estira, o que li curarà el dolor que té, etc.

5.  Procurar dir frases com: “si no et rentes les dents et sortiran caries”, en comptes de “si no et rentes les dents hauràs d’anar al dentista”
Aquesta segona frase ofereix una visió del dentista com la conseqüència negativa d’una acció o falta d’ella. La conseqüència negativa que hauríem d’intentar transmetre és la caries dental, no el professional que la cura.

Si de petits perden la por al dentista, o si mai no n’agafen, no eludiran les visites i tindran una millor salut.

Publicat dins de Odontopediatria | Deixa un comentari

Atenua el dolor amb infusions

El dolor dental pot alterar el dia, i en la majoria de casos, s’intenta paliar amb medicaments, per tal d’evitar anar a l’Odontòleg.

El resultat és sempre el mateix: durant un temps els analgèsics inhibeixen el dolor dental,  la lesió causal progressa, el dolor augmenta, el cos crea tolerància als analgèsics i un dia aquests medicaments deixen de ser eficaços. Finalment es demana visita a l’Odontòleg per solucionar la causa, i el tractament és molt més complicat del que hagués estat.

Jo us proposo un parell de remeis naturals que ajuden a atenuar el dolor dental, i que dificilment creen tolerància.

Ulmaria:  Té efecte antiinflamatori (en inflamacions recents, inicials) i analgèsic. Està contraindicat en persones amb asma, gastritis -ingerida-, problemes de coagulació, i gent amb alèrgia a AAS (aspirina) i/o AINE
Preparació: en infusió o en pastilles -a algunes farmàcies-
Administració: Glopejar o ingerir via oral

Escorça de Sàlix (Sauce): Té efecte antiinflamatori i analgèsic, com la Ulmaria. Està contraindicat en persones amb asma, gastritis, problemes de coagulació i gent amb alèrgia a AAS i/o AINE, insuficiencia renal o gota.
Es pot trobar en pols o trossejat -per bullir- o en càpsules -a algunes farmàcies-
Administració: Ingerir via oral

El dolor de boca es pot paliar amb Escorça de Sàlix o Ulmaria, però és important tractar la patologia que el causa, i mantenir una bona higiene oral.
Enfront de qualsevol dolor és recomanable trucar immediatament a l’Odontòleg per demanar hora el més aviat possible.

Publicat dins de Odontologia alternativa | Deixa un comentari

Què passa si “fa la pipa”?

La succió digital és un hàbit reflex natural en gairebé el 50% dels bebès, durant els primers mesos de vida, que comença dins l’úter matern. Però si perdura a partir dels 3 anys, es converteix en un mal hàbit mol difícil d’eliminar, i acaba ocasionant problemes de boca.

És important detectar la succió digital quan encara són molt petits/es, per tal de poder-ho corregir, i evitar que generin danys a la boca i, en conseqüència, com ja vaig explicar a un altre post, a l’estómac.

“Fer la pipa” durant el creixement modifica el complex maxil·lofacial (l’esquelet, els músculs i les dents) de forma patològica:

1. Col.locar el dit a la boca impedeix el tancament, evitant el contacte entre les dents, i això pot provocar malposicions en l’erupció.

2. Quan les dents estan en boca, la força que en fa el dit les desplaça.

3. Poden sorgir  problemes posturals ja que, en mantenir la boca oberta, els nens/es canvien els punts de suport, i el cos compensa aquest desequilibri mitjançant canvis en la postura.

4. Pot comportar un creixement desproporcionat dels maxil·lars.

El grau d’alteració produïda depèn de la durada, intensitat i freqüència de l’hàbit, per això és important fixar-s’hi.

Si l’hàbit es corregeix abans dels 3 anys els efectes produïts són mínims i es corregeixen espontàniament, però si el/la nen/a a partir dels 3 anys segueix succionant-se el dit és important consultar a un odontopediatra per evitar que s’agreugin els problemes i solucionar-los.

Publicat dins de Odontopediatria | Deixa un comentari

Deixa de roncar: cura’t i descansa bé

Roncar és el símptoma d’una patologia tot i que socialment s’accepta com a normal, però en alguns casos és un problema greu que va més enllà de molestar a la parella.

Els roncs succeeixen tant sols dormint, quan el cos està en repòs. Els músculs que mantenen la via respiratòria oberta es relaxen, en cas d’haver-hi alguna patologia, obstrueixen el pas de l’aire i, en respirar,  els teixits vibren produint els roncs.

Hi ha dos tipus de roncs, els benignes, on l’aire entra i surt amb normalitat tot i produir soroll, i els malignes, que s’acompanyen d’apnees.
L’apnea consisteix en l’aparició, durant el son, d’episodis repetits de limitació de flux d’aire durant més de 10 segons. Aquestes limitacions produeixen descensos en la concentració d’oxigen del cos i generen alarmes biològiques que obliguen al cos a despertar-se per poder respirar, i això provoca alteracions en l’intercanvi cel.lular, mal humor, somnolència diürna, mal de cap, pèrdua de memòria per falta d’oxigenació, problemes cardiovasculars, i ulleres.

Hi ha varis factors que causen el col·lapse de les vies aèries, alguns són anatòmics, com la obesitat, paladar o campaneta grans o desviació del tabic nasal, i d’altres neurològics per dèficit de reflexos protectors.
Per cada un dels factors causals hi ha un tractament diferent, però cap tractament és aplicable a tothom.

Cada vegada està més de “moda” un aparell odontològic que avança la mandíbula, mantenint la boca oberta , i he observat que fins i tot pot comprar-se per internet. No el compreu. Tant sols en uns casos molt concrets és adequat avançar la mandíbula per dormir, però pels altres pot comportar problemes:

1. L’aparell manté la boca oberta, i grans i petits patim les conseqüències de respirar per la boca.

2. En tirar la mandíbula endavant s’obliga a l’articulació de la boca a col.locar-se en una posició forçada tota la nit. És el mateix que passar la nit sencera amb un dit alçat o un braç amunt, sense possibilitat de canviar la postura. L’articulació es ressent. I com que l’articulació de la boca actua equilibrant el crani sobre la columna, a la llarga pot generar problemes posturals.

Abans de comprar-vos l’aparell que avança la mandíbula per deixar de roncar, cal que parleu amb l’Odontòleg i amb un metge especialista en alteracions del son, per què us informi sobre quina és l’alteració que us provoca els roncs i quin és el tractament més adequat a cada cas particular.

Per millorar la nostra salut cal que dormim bé.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Xilitol, el edulcorante anticaries

La caries es una enfermedad multifactorial, contagiosa y reversible –si se detecta a
tiempo-, causada por bacterias de la boca que metabolizan el azúcar de los alimentos,
e inician la desmineralización de los dientes.
Con una buena higiene oral y cambios
en la alimentación podemos prevenir la aparición de caries, y hay estudios que demuestran que usando miel o xilitol podemos reducir la incidencia de caries y remineralizar los dientes.

El Xilitol es un alcohol de azucar que se extrae del abedul y tiene 2.4 calorias/gramo. Es un sustituto del azúcar, igual de dulce, que se puede usar en las comida y, a diferencia de otros alcoholes de azucar, además de no ser fermentable por las bacterias de la boca, es anticaries.

Varios estudios han demostrado que el uso de xilitol en las comidas, cómo sustituto del azúcar, reduce la incidencia de caries y “cura” la caries existente. Su efecto perdura durante un tiempo después de dejar de consumirlo ya que elimina algunas de las bacterias que causan la caries, pero sin afectar la microflora oral.

El xilitol se encuentra cómo edulcorante en algunos caramelos, xicles, complejos vitamínicos y pastillas, pero para que sea efectivo como anticaries es necesario a una concentración superior.
Existen xicles y caramelos de xilitol, fabricados exclusivamente cómo tratamiento anticaries. Hay de distintos sabores y se pueden comprar en farmacias.

Con la dosis diaria adecuada, durante 6 meses, se eliminan las bacterias de la caries, remineralizan los dientes y se protegen durante 5 años.

Con una buena higiene oral y el uso de xilitol podemos prevenir y curar las caries, sin embargo un tratamiento, aunque sea natural, puede ser beneficioso para algunas personas peró perjudicial para otras, así que antes de empezar el tratamiento es importante consultar al Odontologo.

Publicat dins de Odontologia alternativa | Deixa un comentari

Respirar bé des de petits millora l’estètica i la salut

Respirar és un acte involuntari en el qual no ens hi fixem gaire, però té efectes molt diferents quan respirem pel nas o per la boca.

El nostre organisme està preparat per respirar pel nas, no per la boca, i té un paper molt rellevant en el desenvolupament, per això és important controlar com respiren els fills/es mentre estan creixent.

La respiració oralconseqüències tan a la boca com a la resta del cos.

Les fosses nasals, durant el desenvolupament dels nens/es, es fan més grans per tenir més capacitat, però amb la respiració oral el paladar es torna fons i estret per deixar més espai per l’aire, les fosses nassals queden petites, i ja de gran costa més respirar pel nas.

Hi ha més malposició dental amb la respiració oral que nasal, i un creixement desproporcionat dels maxil·lars ja que la boca tendeix a estar sempre oberta.
La respiració oral també comporta més gingivitis, predisposició de caries i halitosis, i la falta d’oxigenació de la zona entorn a les fosses nasals provoca ulleres i problemes a les estructures de les orelles.

Respirar per la boca sol comportar falta d’aire, més cansament en realitzar activitats físiques, o disminució de l’olfacte o el gust, i degut a que durant els àpats els respiradors orals utilitzen la boca per menjar i respirar, masteguen menys, per la qual cosa l’estomac ha de fer un sobreesforç.
La respiració oral, a més a més, provoca problemes posturals ja que, en mantenir la boca oberta, els nens/es canvien els punts de suport, i el cos compensa aquest desequilibri mitjançant canvis en la postura.

Tots aquest problemes tenen solució si s’agafen a temps ja que, si un/a fill/a respirador/a oral aprèn a respirar pel nas, el seu cos es reequilibra, les fosses nasals s’enxamplen i les dents i els maxil·lars, que encara estan en fase de creixement, es desenvolupen i es col.loquen correctament.

Respirar pel nas és important, sobretot durant el desenvolupament, ja que participa en l’estètica facial amb un correcte desenvolupament dels pòmuls, la mandíbula i la col.locació de les dents, i facilita que hi hagi neteja dental per part de la saliva.
Les fosses nassals filtren l’aire que ha d’entrar als pulmons reduint les probabilitats de tenir asma i, a més a més, el nas participa en la termoregulació general de l’organisme escalfant l’aire inspirat i ajudant al manteniment de la temperatura corporal.

Actualment hi ha molt desconeixement sobre les conseqüències de respirar per la boca des de petits, i sobre els beneficis de respirar pel nas, per això és habitual no parar-hi gaire atenció. Però és important evitar el desenvolupament incorrecte dels nostres fills/es.

A casa, fixant-nos-hi, podem comprovar si els nostres fills/es respiren pel nas o per la boca. A aquells que respirin per la boca és convenient dur-los a l’Odontopediatra per tal que pugui detectar-ne la causa, eliminar-la, i així poder reestablir i/o mantenir el correcte desenvolupament.

Publicat dins de Odontopediatria | Deixa un comentari

El tractament preventiu dels 6 anys

Als 6 anys d’edat, en general, surten els primers queixals definitius, darrere dels últims queixals de llet, abans de començar el recanvi dental.

L’erupció dental pot anar acompanyada de manifestacions clíniques com inflamació o dolor de la zona, però pot no donar cap simptomatologia i passar desapercebuda pels pares i els fills/es.

Els primers queixals definitius tenen la zona de masticació amb fissures més profundes que les dents de llet, i per tant retenen més el menjar i en dificulten la remoció. Aquest factor sumat a la falta de costum i a la dificultat dels nens/es de raspallar-se la zona, incrementa el risc de caries.

És molt important tenir cura dels primers queixals definitius i prevenir la formació de caries ja que, quan comencin a moure’s les dents de llet, seran els que faran principalment la funció masticatòria, i en cas que el/la nen/a tingui dolor o molèstia a la zona evitarà raspallar-se’ls, o evitarà mastegar correctament, la qual cosa influeix directa i negativament sobre la digestió podent provocar problemes gàstrics o mal d’estomac.

Per prevenir les lesions carioses d’aquests queixals hi ha dos tipus de mesures, la primera és que els pares ensenyem als fills/es a raspallar-se bé les dents i en controlar la dieta, la segona és un tractament preventiu per part dels odontopediatres anomenat sellat de foses i fissures.

El sellat de foses i fissures és un procediment gens agresiu pel qual s’omplen les fissures sanes dels queixals definitius, col.locant-hi una resina, per modificar anatòmicament les fissures fent-les menys retentives. D’aquesta manera s’evita que quedin restes d’aliments atrapats al queixal definitiu, es facilita la remoció d’aquests amb el respallat i es crea, a més a més, una barrera que protegeix les zones més susceptibles de caries.

Amb un sellat de foses i fissures, visites periòdiques a l’odontopediatra, i una bona higiene oral disminuïm considerablement les probabilitats de tenir caries, mantenint la qualitat de vida dels nostres fills/es.

Una bona prevenció és la millor manera d’evitar el dolor.

Publicat dins de Odontopediatria | Deixa un comentari

No te quedes sin saliva ¡Cuida tu cuerpo!

Con la edad disminuye la cantidad de saliva de la boca, provocando xerostomía, debido a alteraciones en las glándulas salivares o a la ingesta de algunos medicamentos, y esto es perjudicial para el oranismo.

Con la pérdida de salivación aumenta el riesgo de caries y el mal aliento. También aumentan las dificultades para saborear alimentos, hablar o tragar; y las dentaduras postizas pierden sujeción, ya que se fijan gracias a la tensión superficial de la saliva que queda entre la prótesis y la mucosa oral, afectando la estética, el habla y la masticación.

Es importante tratar la xerostomía ya que mediante la saliva comienza la digestión de los alimentos, se mantiene la autoclisis (limpieza de la boca por parte de la saliva), la saliva actúa cómo defensa de los dientes, cómo lubricante y regula el pH oral.
Sin saliva el cuerpo tiene más trabajo para digerir los alimentos dando lugar a problemas de estómago, y al perder la autoclisis aumenta el riesgo de enfermedad coronaria.

Mediante distintos estímulos es posible recuperar la salivación normal sin necesidad de eliminar la causa que la provoca:
- Beber zumo de manzana.
- Beber manzanilla o té verde.
- Masticar chicle sin azúcar.

Es importante beber mucho líquido y con frecuencia, para evitar que se seque la boca, evitar la cafeína, el tabaco y el alcohol, que secan la boca, y extremar la higiene oral y de las prótesis.

La poca salivación no implica necesariamente una sequedad objetiva de la boca, ya que esta sensación es variable en cada persona y puede no ser detectada por uno/a mismo/a.
Es importante acudir al odontólogo/a para que, con una valoración objetiva, recomiende el tratamiento necesario en cada situación particular.

Tratando la xerostomía se previenen patologías dentales, incrementa la fijación de las prótesis y se cuida la salud del organismo.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

A más edad más riesgo de caries

Con los años las estructuras de la boca cambian, como el resto del cuerpo.

Se pierde hueso y encía, aparentemente se alargan los dientes, y sin los cuidados adecuados, los dientes empiezan a moverse y hay que extraerlos.

Con los años hay disminución del flujo salival, que dificulta la masticación y deglución de los alimentos, disminuye la autoclisis (capacidad de limpieza de la boca por parte de la saliva) y esto aumenta el riesgo de caries.
Además, con los años, los dientes pierden sensibilidad, dificultando la detección sintomática de las lesiones, y cuando se detectan el mejor tratamiento suele ser la extracción dental.

También algunos medicamentos, la disminución de habilidad manual, pérdida de
visibilidad y falta de higiene de prótesis, aumentan el riesgo de caries y
pérdida dental.

Todo esto afecta la calidad de las funciones vitales cómo comer o hablar, y
puede comprometer la salud general de las personas.
Es importante mantener una buena higiene oral y cuidar y limpiar bién las protesis.

Revisiones odontologicas periódicas a partir de los 65 años, tanto de la boca cómo de las prótesis, ayudan a prevenir la pérdida dental y ósea, mantener una buena función masticatoria y conservar la salud oral.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Enjuaga agua con sal

Es sabido que la sal ayuda a curar el cuerpo: aplicar sal a una herida hace que cicatrice más rápido y sumergir manos o pies en agua con sal desinflama.
En la boca se ha demostrado que es muy beneficiosa usada cómo enjuague ya que interviene en varios procesos:

 
Desinflama las encías

La inflamación es un proceso en el cual hay acumulación de líquido.
La sal que se absorbe a nivel tópico no entra dentro de las células, se queda en el líquido intercelular, haciéndolo hipertónico. Para compensarlo la célula se deshidrata, expulsa el líquido, y por eso la zona se desinflama más rápidamente.

Ayuda a prevenir las caries

Con la comida el pH de la boca cambia, se acidifica, y facilita la desmineralización del esmalte dental, que favorece a las bacterias de la caries colonizar el diente.
La sal a nivel tópico ayuda a regular el equilibrio ácido-básico gracias al intercambio iónico, a través de la membrana celular, entre el sodio y el potasio.
Acelerando el equilibrado ácido-básico el diente no se desmineraliza tanto, empieza a remineralizarse, y a las bacterias les cuesta más formar la caries.

Previene el mal aliento

En el 90% de los casos, el mal aliento tiene origen en la boca. La principal causa de la halitosis es bacteriana. En la boca son comunes bacterias que se alimentan de los desechos de comida no removida durante el cepillado. Las bacterias originan compuestos sulfúricos volátiles (gases malolientes) que se evaporan de forma rápida y son exhalados en el aliento.
Mediante el cambio brusco de pH que se provoca en la boca con el equilibrio ácido-básico del agua con sal, algunas de estas bacterias son eliminadas disminuyendo la aparición del mal aliento.

Además enjuagar agua tibia con sal ayuda a arrastrar restos de comida no removida con el cepillo ni el hilo dental, desinfecta, ayuda a calmar el dolor y a la curación de pequeñas heridas en la boca.

Sin embargo debo recordar que el exceso de sal puede provocar patología en otras partes del cuerpo, y no todos necesitamos enjuagarla, por eso es importante consultar al odontólogo cada caso en particular.

Publicat dins de Odontologia alternativa | Deixa un comentari

Els beneficis del bruxisme infantil

El bruxisme, o acte de rascar les dents, és patològic a l’edat adulta, però és natural i adequat dels 6 mesos als 10 anys.

L’acte de bruxar implica moviments mandibulars que estimulen el creixement ossi i el desenvolupament muscular, i ajuda en la posició correcte de les peces dentals que erupcionen.

Les dents de llet erupcionen a partir del 6è més de vida i estan totes en boca als 25 mesos. Si els ossos de la boca no creixen al ritme que han de fer-ho, les dents erupcionen malament per falta d’espai, i després no es recol.loquen encara que la mandíbula creixi. Durant aquest període de temps el bruxisme ajuda al creixement de la boca i l’enfortiment dels músculs, i a més a més gràcies al contacte constant, les dents que van sortint noves tendeixen a col.locar-se al lloc que els correspon.

Les dents de llet són la guia de referència per l’erupció de les dents definitives, de manera que, si les dents temporals estan mal col.locades, les definitives sortiran malament.

A partir dels 6 anys comencen a sortir les dents definitives, i aquestes són de tamany més gran que les de llet, per aixó és important que els ossos segueixin creixent ja que sinó, de nou, pot haver-hi falta d’espai i pot ser que les dents definitives erupcionin on poden i no on haurien de fer-ho.
En aquest cas el bruxisme ajuda al creixement dels maxilars i a la bona alineació de les dents permanents per lograr un bon tancament de boca.

Quan totes o gairebé totes les dents definitives estan en boca i no tenen interferències el bruxisme tendeix a desaparèixer per si sol.

El bruxisme a partir dels 10 anys pot ser patològic i és important consultar un Odontopediatra per tal que valori si hi ha algun problema i hi apliqui el tractament oportú, però fins aleshores és normal, sa i recomanable que els fills/es rasquin les dents durant la nit.

Publicat dins de Odontopediatria | Deixa un comentari

Encías sanas, corazón sano

Entre las enfermedades del corazón y la salud bucal hay una relación directa y bidireccional.

Las principales afectaciones orales que provocan las enfermedades cardíacas són de las encías, y éstas, a su vez, según un estudio de la Universidad de Bristol (Inglaterra), al acumular muchas cepas de bacterias que pueden entrar al torrente sanguíneo, pueden causar problemes de corazón.

Se estima que el riesgo coronario de las personas con enfermedad de las encías es mayor que el de un fumador, y sólo menor que el de una persona con colesterol elevado.

¿Cómo prevenirlo?

Para reducir la acumulación de bacterias en la boca es importante tener una buena higiene oral. La mayoría de éstas bacterias son anaerobias y sobreviven grácias a la formación de un biofilm.
Si no se elimina el biofilm y las bacterias se alimentan, crecen, penetran en la encía, y de allí passan al torrente sanguíneo y al corazón.

Es necesario eliminar los restos de comida para evitar la “alimentación” de las bacterias, y también es necesario eliminar el biofilm. Ésto se puede hacer con el cepillo y el hilo dental después de cada comida.

En personas con probemas cardíacos es importante extremar la higiene oral para evitar la afección de las encías que a su vez agrava la enfermedad del corazón. Debemos recordar que los enjuagues no son una alternativa al cepillado ya que no eliminan ni destruyen el biofilm.

Una ayuda para eliminar el biofilm es el uso de indicadores de placa. Unas pastillas que venden en las farmácias (plac control) que se disuelven en la boca, como un caramelo, y tiñen de rojo la placa o biofilm presente. De éste modo se sabe donde insistir con el cepillo o hilo dental. Una vez removida la placa ya no queda tinte rojo en los dientes.

Sin embargo lo más importante para prevenir la enfermedad cardíaca o evitar agravarla es la visita regular al odontólogo, seguir sus consejos, y hacer limpiezas profesionales 1 o dos veces al año según su recomendación.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Evita encomanar-li caries al teu fill/a

Quan naixem ho fem amb la boca estèril, lliure de microbis, i els microorganismes que provoquen la caries passen de la nostra boca a la dels nostres fills.

Encara que nosaltres no tinguem caries som portadors de les bacteries que, per la dieta, la duresa de les nostres dents o per una bona higiene oral no es manifesten, tot i així podem transmetre’ls als menut tastant dels mateixos coberts, gots, fent petons a la boca i fins i tot fent-li petons a les mans en l’edat en que el bebè intenta ficar-se-les a la boca.

El contagi es fa a través de la saliva i per tant a la llarga la bacteria colonitzarà, però cal intentar que no sigui fins a l’adolescència -on serà gairebé inevitable que algun noviet/a li encomani- per evitar-li dolor i patiment de menut/da.

Si la caries en una dent de llet no es detecta a temps, perquè el nen/a no es queixa i no ha anat a la revisió de l’Odontopediatra, la infecció progressa a l’arrel i afecta la dent definitiva que s’està formant a sota, i aixó comporta malformacions, taques o altres lesions a la dent definitiva.

En un parell d’ocasions vaig detectar caries a fills d’amics perquè menjaven de forma extranya i evitaven beure líquids,  en preguntar pel dolor a la boca tots dos em van respondre que no en tenien. Després d’insistir vaig saber que tant sols els hi feia mal si la dent afectada entrava en contacte amb el menjar o l’aigua.

Els infants no distingeixen la importància del dolor de boca respecte el d’una caiguda, i l’experiència els hi diu que si no hi ha sang el problema no és greu i el mal acaba passant, per aixó sovint no verbalitzen el dolor de boca fins que no és inevitable, i en aquests casos la lesió ja és gran. Per aixó és interessant endarrerir al màxim possible el contagi de la caries.

Evitant el contacte salival amb els fills/es, una bona higiene de la boca, i revisions periòdiques a l’Odontopediatra podem prevenir els seus problemes dentals.

Publicat dins de Odontopediatria | Deixa un comentari

Planta canadiense para la periodontitis

La periodontitis es el tipo más frecuente de enfermedad periodontal (tejido alrededor del diente). Se caracteriza por la formación de bolsas y la pérdida ósea, que conlleva movilidad dentaria a largo plazo, un aparente alargamiento de los dientes, y sensibilidad dental.

Estudios paleontológicos indican que esta enfermedad afectó a los primeros seres humanos de culturas tan distintas como el antiguo Egipto y la América precolombina arcaica. Los registros históricos más antiguos sobre temas médicos ya revelan una conciencia sobre la enfermedad periodontal y la necesidad de atenderla.

A lo largo de la historia se han estudiado y clasificado las enfermedades de la encía y una de las classificaciones se basa en la velocidad con la que avanza la enfermedad periodontal:

La Pediodontitis de avance lento está acompañada por inflamación crónica de la encía. Esta periodontitis es producto de la placa dental y es generalizada (afecta a muchos dientes).
La Periodontitis de avance rápido puede relacionarse con una carencia de inflamación de la encía, y se vincula con cantidades más escasas de placa y cálculo que la periodontitis de avance lento. Puede originarse por traumatismos o daños en la encía, y suele ser localizado.

Un remedio natural para curar la periodontitis es el Erigeron canadiensis, una planta originaria del Canadá (Humagon Arkocapsulas). Hay que tomar 2 cápsulas después de las comidas durante una semana o 2 máximo, en periodontitis inicial o leve, cuando aún no se mueven los dientes peró ya hay inflamación de la encía o un poco de pérdida.

Sin embargo el mejor remedio contra la periodontitis es la prevención mediante limpiezas profesionales 1 vez al año (o cada pocos meses en casos recomendados por el Odontologo), y cepillando los dientes con un cepillo de dureza media o suave.

Publicat dins de Odontologia alternativa | Deixa un comentari

Efectes de l’aigua oxigenada a la boca

En molts blogs d’internet he llegit remeis naturals amb base d’aigua oxigenada per curar la boca o paliar-ne dolors, però és un error.
A nivell cutani, l’aigua oxigenada s’utilitza com a desinfectant perquè té la capacitat de destruir teixits i oxidar-los, però a més d’afectar els microorganismes de les ferides també afecta als teixits més externs on hi té contacte, i és capaç de destruir les cèl.lules de la pell recent formada impedint la cicatrització.

L’aigua oxigenada crema els teixits en menor o major grau, per aixó tinta de blanc la pell. Els teixits tous de la boca (genives, galtes i llengua) són més sensibles que la pell i és per aixó que l’aigua oxigenada hi té efectes més nocius, les cremades que provoca són agresives i doloroses, i no tenen tractament possible tret d’esperar a que els teixits es regenerin sols. L’us d’aigua oxigenada per curar aftes, genives sagnants o com a colutori és perillos i càustic, i no és gens aconsellable utilitzar-la.

Per internet s’explica que l’aigua oxigenada s’utilitza a les clíniques dentals per blanquejar les dents, i és cert, però s’utilitza a unes concentracions controlades i protegint la geniva de les cremades, doncs l’estètica ha d’anar acompanyada de salut, i una geniva cremada ni és sana ni és estètica.

Una persona va seguir els consells d’algun bloc sense qüestionar-se’l i va patir les cremades de l’aigua oxigenada. Crec que és molt interessant el fet que escrivís a un blog explicant el seu cas perque tots poguem coneixe’l:

Notapor mario202 » Mié May 06, 2009 5:30 am

Hola q tal!.
Lei algunas recomendaciones acerca de cepillarse los dientes con agua oxigenada para blanquear los dientes. El día de hoy lo decidí probar. Empezó todo bien hasta que al ver que me empezó un fuerte dolor en las encias decidi enjuagarme rápidamente. Noté que en la encía se habia hecho como una capa blanca. Inmediatamente cepillé mis dientes con pasta dental. Se quitó un poco lo blaco pero me di cuenta que en la encia inferior tenía blancusco y parece que es irritación. Incluso noté que se inflamó un poco.

Estube haciendo varios enjuagues con solo agua pero siento aun la ansiedad de ardor en la encía y se nota irritación.También noté que en esa parte de la encía elevó la temperatura. Qué recomendación me pueden dar?.

Sanará en algunos días? o qué otra cosa puedo hacer?

Gracias y saludos!

No tots els consells d’odontologia d’internet són correctes o recomanables. Abans de provar-ne algun s’ha de mirar si ho ha escrit un/a professional de la Odontologia i si el que diu es pot aplicar a la vostra situació particular. En cas de dubte s’ha de sonsultar sempre amb l’Odontòleg, ja que es tracta de salut, i amb la salut no ens hem d’arriscar.

Publicat dins de Odontologia alternativa | Deixa un comentari

Encara no es sap dutxar i es renta les dents sol/a?

Tots tenim clar que un nen/a de 6 anys o menys no es sap rentar bé el cabell, s’ensabona malament o no s’esbandeix prou, i per tant ha d’haver implicació per part dels pares.
Per què, aleshores, no s’actua igual respecte al raspallat de les dents?

Els menors de 6 anys no saben rentar-se bé les dents, és per aixó que ha d’haver implicació per part dels pares, com a mínim 2 cops al dia (esmorzar i sopar, berenar i sopar).

Per tenir una referència de com i quan rentar la boca als fills/es es pot comparar amb les fases de la dutxa:

Mentre al fill/a se’l renta a la banyera el pare o mare ha de rentar-li la boca sense pasta ja que se la pot empassar.
Quan comencen les dutxes es pot començar a incloure la pasta de dents i, després que el pare o mare li netegi les dents i la llengua, se li deixa el respall al nen/a perquè jugui a respallar-se. És interessant que el pare o mare aprofiti aquesta estona en que el fill/a juga a respallar-se per rentar-se la boca, així n’imitarà els moviments.

A mesura que passin els anys es va disminuint l’estona que neteja el pare o mare i augmentant l’estona que es neteja la boca ell/a sol/a. Quan ja s’ensaboni i s’esbandeixi el cap sense ajuda però amb supervisió dels resultats també es pot rentar les dents i llengua sense ajuda i amb supervisió. Finalment quan no calgui supervisió de resultats amb l’ensabonada i esbandida del cabell, provablement tampoc no en caldrà amb el respallat.

És important que l’ordre de neteja sigui primer el pare/mare i després el fill/a, perquè sinó es pensen que se’ls està corretgint i no aprenen a rentar-se-les.

De la mateixa manera que a un nen/a de 5 anys l’hem d’ensenyar a rentar-se bé el cabell, també l’hem d’ensenyar a rentar-se bé les dents.

Publicat dins de Odontopediatria | Deixa un comentari

Remedios naturales para curar la gingivitis

La gingivitis es una enfermedad de las encías, causada por acumulación de placa bacteriana debajo de la encía, que suele coexistir con deficiencia de vitamina C.
Los efectos de la gingivitis pueden ser mal aliento, encías sensibles e inflamadas, enrojecimiento completo de las encías o alrededor de los dientes y sangrado.
Si no se detecta a tiempo y no se trata la gingivitis puede llegar a transformarse en algo más serio, que puede llegar a la pérdida de dientes y hueso.

La gingivitis se puede curar. Hay que eliminar primero la causa (con una limpieza de boca profesional), y luego mantener una buena higiene oral en casa y realizar tratamiento durante un máximo de 2 meses.

En gingivitis leve basta con enjuagar, después de cada cepillado, dos dedos de agua con una cucharadita de sal, comer fresas ya que desinfectan y aumentar el consumo de vitamina C con limón, naranja, mandarina, etc.

Si la gingivitis es más severa hay varias flores y plantas, que se pueden usar con agua, para enjuagar después del cepillado:
- Althaea officinalis (Malvavisco Común)
- Echinacea spp. (Flor de Coral)
- Alchemilla vulgaris (Pie de León) Contraindicado con gastritis, úlcera gastroduodenal.
- Caléndula officinalis (Flor de oro)

Finalmente el Crocus sativus (Azafrán), Contraindicado en embarazo, se puede usar de forma tópica, aplicando directamente el azafrán en polvo encima de la encía después del cepillado.

Estos tratamientos pueden estar contraindicados en presencia de otras enfermedades o pueden tener interacción con medicamentos, por lo que su uso debe ser responsable. En caso de duda es importante consultar al odontólo especializado.

Publicat dins de Odontologia alternativa | Deixa un comentari

D’un cop ha perdut una dent, com salvar-la

Els fills/es juguen amb intensitat i energia, i aixó dona peu a caigudes, cops als gronxadors, cops de pilota, xocar de front amb companys, i mil i una situacions més que generalment no són greus i per les quals tots hi hem passat.
Les conseqüències solen ser rascades i/o inflamació d’una zona però en ocasions se’ls hi cau una o més dents. En aquests casos és important saber com actuar:

1. Buscar la dent i no agafar-la per l’arrel, agafar-la sempre per la corona.

Arrel


Corona

2. No netejar la dent amb re, deixar-la tal i com està
3. Guardar-la en un recipient amb Sèrum Fisiològic, Llet desnatada (a qualsevol bar), o si la dent no ha caigut a terra i en funció de l’edat, sota la llengua del fill/a.
4. Anar a l’odontòleg d’urgències, en menys d’una hora, perquè valori el tractament a realitzar.
5. Demanar hora a l’Odontopediatra pels controls i els posteriors tractaments.

L’Odontòleg d’urgència s’encarregarà de la neteja de la dent i de la boca del fill/a i informarà del tractament que s’ha de seguir.

L’odontòleg d’urgència pot reimplantar les dents definitives a la boca sempre que la zona de l’arrel segueixi intacta, hagi passat menys d’una hora i la dent s’hagi conservat adeqüadament (amb un líquit apropiat). Si no, perdrà la dent i caldrà posar-hi una artificial i esperar als 18 anys per col.locar-li un implant.

Els fills/es juguen amb intensitat i han de seguir-ho fent, no deixem que la caiguda d’una dent els tregui l’alegria ni els espatlli el somriure. Si es segueix aquesta pauta d’actuació la caiguda de la dent serà tant sols una anècdota i no un problema.

Publicat dins de Odontopediatria | Deixa un comentari

¿Las amalgamas en la boca afectan la salud?

Si, las amalgamas en la boca pueden afectar nuestra salud.
Sin embargo hay una gran controversia respecto al uso de amalgamas, o empastes de plata, en la cavidad oral ya que contienen mercurio, que es toxico y  puede crear bloqueos enzimáticos, y sin embargo la amalgama es el material más duradero y fiable para sellar las caries.
En algunos paises, cómo Inglaterra, sigue siendo frecuente el uso de amalgamas para las obturaciones, y en otros es de practica habitual cambiar las amalgamas por composite (empaste blanco).

Las amalgamas nos afectan por dos factores:
El primero es el mercurio que contienen, que se acumula básicamente en el riñón, el higado, el bazo y el cerebro, y su eliminación puede tardar hasta 18 años.
El segundo factor es la interacción de los metales en caso de haber más metales en boca o varias obturaciones con amalgama. Francisco Román realizó un estudio a 96 personas sobre los fenómenos elécticos asociados a los metales en sus bocas, y concluyó que se pueden representar cómo una si cada boca fuera una bateria. Los metales generan una diferencia de potencial eléctrico que puede aumentar en un momento dado la sobrecarga del cuerpo afectando a un organo u otro según la localización de las amalgamas y la predisposición de cada uno.

Los efectos de las amalgamas, si surgen, son a largo plazo y, pasados los años, si hay un problema en algún órgano que los médicos no logran diagnosticar, es posible que cambiando las amalgamas por composites el problema desaparezca.
Pero es importante destacar que no es necesario cambiar las amalgamas por empastes blancos sin un motivo médico ya que las amalgamas siguen siendo el mejor material sellador en la boca porque no se rompe, no deja ningún espacio entre el diente y la restauración por donde se puedan filtrar de nuevo las bacterias y no se cae.
Por este motivo en ocasiones los odontologos recomendamos el empaste con amalgama, con el fin de salvar un diente.

Publicat dins de Odontologia alternativa | Deixa un comentari

La radiació de les radiografies

Tots sabem que no és bo sobreexposar-se a radiacions però vivim envoltats de fonts de radiació que desconeixem i que ens afecten a diferents nivells segons el temps al que hi estiguem exposats.

Les fonts de radiació estan classificades en dues categories segons si és radiació natural o artificial.
Dins les radiacions naturals hi ha la radiació còsmica, la intensitat de la qual varia amb la latitut geogràfica i l’alçada, i la radiació lumínica. Dins les radiacions artificials hi ha fonts com els ordinadors, els telèfons mobils, les centrals nuclears o els aparells de radiografies mèdiques, però tot i ser més nocives que les naturals podem controlar-ne l’exposició.

En una enquesta realitzada a pacients de la CUO de la UIC (universitat internacional de Catalunya) vaig observar que un percentatge significatiu de pacients (el 26%) eren reacis a fer-se radiografies de boca, aixó és degut a una manca de coneixement general sobre les radiacions, sobre què les causa i sobre què causen.

Les radiografies odontològiques són una eina diagnòstica necessària en moltes ocasions, i emeten una radiació localitzada, és a dir que no poden generar patologies a la resta del cos.
El tipus de radiografies que es fan amb un plàstic dins la boca (intraorals) generen una dosis equivalent de menys de 100 microSv.
Un viatge BCN-Buenos Aires en avió anar i tornar equival a 3 radiografies intraorals, i 7 viatges BCN-Oviedo equivalen a 1 radiografia intraoral.

Hem de limitar l’exposició a les radiacions però hem de tenir en compte que les radiografies intraorals aporten un petit percentatge de tota la radiació que rebem al llarg de l’any, podem controlar-ne l’exposició, i són una eina necessària en el diagnostic i el tractament de les enfermetats.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Un embaràs una dent?

Es diu que per cada embaràs es perd una dent, i contrariament a la creença popular, no és un fet inevitable.

El nadó no absorveix el calci de les dents de la mare, el que debilita les dents és el reflux àcid i els vómits. Amb les dents debilitades i un canvi d’hàbits en la dieta s’afavoreix la formació de caries.
A més a més els canvis hormonals provoquen la inflamació de les genives, que dificulta la higiene, afavoreix l’acúmul de placa (sarro) i aixó incrementa la inflamació i provoca sagnat i dolor. És un peix que es mossega la cua.

Durant l’embaràs hem d’extremar les mesures higièniques, realitzar els tractaments necessàris i reforçar les dents.
Com a norma general durant l’embaràs és recomanable respallar-se les dents 3 cops al dia, glopejar fluor un cop per setmana i fer-se una neteja dental professional durant el segon trimestre d’embaràs, però és important tenir en compte que no totes tenim les mateixes reaccions durant l’embaràs i els tractaments han de ser en funció de les nostres necessitats individuals. L’especialista que ho valora és l’ Odontopediatra  -especialista en odontologia de petits/es i embarassades- .

Per trencar la tradició d’ “un embaràs una dent” és tan important visitar al ginecòleg com demanar hora a  l’odontopeditra, i seguir els seus consells d’higiene i  tractament.

Publicat dins de Odontopediatria | Deixa un comentari

Per què i com és la primera visita del bebè al dentista?

Als 6 mesos cal dur el bebè a l’Odontopediatra, un dentista especialitzat en nens.

Com observa la seva boca?
La visita es realitza amb el bebè en braços dels pares i per a mirar, l’Odontopediatra no utilitza cap instrument odontològic.

Per què anar al dentista als 6 mesos?
Evitar les caries: Tots els aliments afavoreixen la caries en menor o major grau un cop les dents estan en boca, i les caries en dents de llet es contagien a les futures dents definitives.

Estimular el creixement dental:  si les dents encara no han sortit s’han d’estimular, ja que la boca és la primera part de l’aparell digestiu i un mal desenvolupament d’aquesta pot generar problemas d’estomac a llarg termini.

És important dur el bebè al dentista Odontopediatra per conèixer i aprendre com prevenir problemes específics de la boca del seu fill.

Publicat dins de Odontopediatria | Deixa un comentari

Per què mamar pot evitar portar ortodòncia?

1. Els bebès neixen amb la mandíbula molt petita i els moviments de succió n’afavoreixen el creixement necessari, i el bon desenvolupament de la musculatura oral.

2. Per poder succionar el bebè adelanta la mandíbula fins a la posició óssea correcta, que indica fins on ha de créixer.

3. Facilita la respiració nasal i el bon posicionament de la llengua que, quan surtin les dents, ajudarà a col.locar-les al lloc correcte.

4. Promou la forma correcta del paladar evitant o corretgint els paladars massa estrets.

La succió del pit durant els 6 primers mesos de vida redueix en un 50% les probabilitats de necessitar aparells correctors.

Publicat dins de Odontopediatria | Deixa un comentari

El poder de la miel como anticaries

La miel previene la caries y evita la desmineralización de los dientes.

La caries es una enfermedad infecciosa causada principalmente por la bacteria s. mutans, que se adhiere a la superficie dental, provocando la desmineralización del diente, el inicio de la lesión cariosa y generando una membrana que protege a la colonia de bacterias y les permite adaptarse al medio.

La miel destruye la bacteria s. mutans gracias a que:
- Contiene peróxido de hidrogeno, que evita que la bacteria genere la membrana protectora y se pueda adaptar a los cambios.
- Disminuye el pH de la boca por debajo de 4 y la bacteria pierde la capacidad de  transformar los azúcares en energia para sobrevivir.
- Contiene concentraciones de glucosa tan altas que la bacteria no las tolera y se deshidrata.

Con una cucharadita de miel directamente en la boca después del cepillado y estando 4 minutos sin ingerir nada más, se reduce considerablemente el número de s. mutans de la cavidad oral, y por lo tanto el riesgo de caries.

Publicat dins de Odontologia alternativa | Deixa un comentari

¿Sabe qué es la erosión ácida y cómo afecta los dientes?

La erosión ácida es la pérdida progresiva de la estructura dental, provoca el desgaste del esmalte y aumenta la sensibilidad.

¿Cómo se produce?:
El contacto de los dientes con bebidas y comidas ácidas cómo bebidas carbonatadas, zumos, vino o frutas, debilita temporalmente la superficie dental y la desmineraliza haciendola más susceptible a la abrasión.

¿Cómo aumenta la sensibilidad?:
Al perder la capa protectora dental, los nervios que hay dentro de los dientes perciben más deprisa y con más intensidad los cambios de temperatura que ocurren en la boca durante la ingestión de alimentos y bebidas.

¿Cómo evitar la sensibilidad?
1. Evitar exposiciones frecuentes y prolongadas con ácidos en los dientes
2. Evitar cepillar los dientes immediatamente después de consumir bebidas o comidas ácidas para permitir que el calcio de la saliva remineralize los dientes.
3. Utilizar pastas de dientes poco abrasivas.
4. Complementar la limpieza de boca con fluor para remineralizar el diente y hacerlo más resistente a futuros ataques ácidos.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Colutoris

En la higiene bucal és recomanable utilitzar, a més del raspall de dents, el fil dental (com a mínim un cop al dia), colutoris -enjuagues-.

De colutoris n’hi ha de molts tipus i se’n fa molta propaganda, però és important tenir en compte que són un complement del raspallat i no una alternativa. A l’hora d’escollir un colutori és important fixar-nos en:

- Per què serveix?
No tots els tipus de colutoris són adequats per totes les persones.

- Porta alcohol?
Els colutoris que porten alcohol són prejudicials pels teixits de la mucosa oral (llengua, galtes, geniva…). Els colutoris que no porten alcohol tenen una etiqueta que ho indica. Si el colutori no especifica que no porta alcohol millor no comprar-lo.

Hi ha colutoris que poden alleujar dolors o molèsties orals, o inclús eliminar-los (sobretot els de base alcoholica), però no curen la causa del dolor sino que oculten els síntomes d’una patologia subjacent, que pot agreujar-se amb el temps.

Abans d’escollir un bon colutori cal llegir l’envàs. En cas de dubte consultar a l’Odontòleg.

Publicat dins de General | Deixa un comentari