La radiació de les radiografies
Tots sabem que no és bo sobreexposar-se a radiacions però vivim envoltats de fonts de radiació que desconeixem i que ens afecten a diferents nivells segons el temps al que hi estiguem exposats.
Les fonts de radiació estan classificades en dues categories segons si és radiació natural o artificial.
Dins les radiacions naturals hi ha la radiació còsmica, la intensitat de la qual varia amb la latitut geogràfica i l’alçada, i la radiació lumínica. Dins les radiacions artificials hi ha fonts com els ordinadors, els telèfons mobils, les centrals nuclears o els aparells de radiografies mèdiques, però tot i ser més nocives que les naturals podem controlar-ne l’exposició.
En una enquesta realitzada a pacients de la CUO de la UIC (universitat internacional de Catalunya) vaig observar que un percentatge significatiu de pacients (el 26%) eren reacis a fer-se radiografies de boca, aixó és degut a una manca de coneixement general sobre les radiacions, sobre què les causa i sobre què causen.
Les radiografies odontològiques són una eina diagnòstica necessària en moltes ocasions, i emeten una radiació localitzada, és a dir que no poden generar patologies a la resta del cos.
El tipus de radiografies que es fan amb un plàstic dins la boca (intraorals) generen una dosis equivalent de menys de 100 microSv.
Un viatge BCN-Buenos Aires en avió anar i tornar equival a 3 radiografies intraorals, i 7 viatges BCN-Oviedo equivalen a 1 radiografia intraoral.
Hem de limitar l’exposició a les radiacions però hem de tenir en compte que les radiografies intraorals aporten un petit percentatge de tota la radiació que rebem al llarg de l’any, podem controlar-ne l’exposició, i són una eina necessària en el diagnostic i el tractament de les enfermetats.
