La caries és el trastorn destructiu de la dent produït per la interacció complexa dels aliments amb les bactèries que formen la placa dental.
Les bactèries que formen la placa dental es poden classificar en dos grups, aquelles amb les que naixem i ajuden a la degradació d’aliments, i les que s’adquireixen per contagi anomenades Streptococcus Mutans (SM).
Els SM es transmeten per contacte salival, habitualment de pares a fills, compartint coberts, gots, ampolles, i fins hi tot quan els adults fan petons a les mans dels bebès i aquests després se les posen a la boca.
Un cop els SM ja són a la boca, tant sols els cal un substrat, la dent, per iniciar el procés cariogènic.
Podem equiparar la boca amb un jardí, on els SM són les formigues i el terra són les dents. Un cop hi ha formigues al jardí ja no es poden fer desaparèixer, però podem minimitzar els «nius» netejant bé les engrunes. En el cas de la boca, mantenint una bona higiene oral.
Tot i aixó, hi ha persones que tenen més propensió a tenir caries en igualtat de condicions, per tant, un cop els SM ja estan a la boca, cal extremar les precaucions per evitar patologies i dolors.
El dolor que provoca la caries sol ser indicatiu de lesió extensa. La caries provoca una zona de desmineralització dental en forma de cavitat que debilita la dent afectada, quan la cavitat s’aprecia a simple vista, és a dir, quan és una cavitat oberta, la caries ja és molt extensa i sol provocar dolor per impactació d’aliments o per proximitat de la lesió amb el nervi. Les caries «tancades» també poden produïr dolor, degut a la proximitat de les bactèries al nervi dental. En ambdós casos existeix un risc elevat de necessitar tractament de conductes (endodòncia).
Els odontòlegs aprenem a detectar les caries de forma radiològica i visual abans no siguin cavitats obertes.És per això que cal realitzar revisions odontològiques un cop a l’any i tractar les caries quan encara no provoquen simptomatologia.
Deja una respuesta